Fins ara no estava clar qui va obrir l’Aresta Nord de la Nana, ja que hi havia el dubte de si era una primera de J. Company, o potser una Haus-Estrems. Aquests errors històrics són difícils d’aclarir, ja que habitualment els llibres es van copiant uns als altres i, si un es va equivocar, doncs l’error s’arrossega a la resta de llibres posteriors…
Doncs bé, l’incansable David Hita remenant papers antics n’ha tret entrellat: la primera ascensió a l’agulla va ser per l’Aresta Nord el 31/05/1945 a càrrec de Jordi Casasayas “Haus”, Eugeni Estrems, Núria Carrió i Carme Artigas. I com a dada interessant, van batejar l’agulla com a “la Nana” en honor a la Carme Artigas, ja que era com l’anomenaven.
La via ha anat canviant de caràcter, inicialment era una via d’artificial delicat (pitonisses, pitons, fustes, filferros, etc.) però amb el pas dels anys van anar apareixent expansions de propina, i és que abans era força comú que els escaladors portaven un burinador per si de cas. Actualment la via es troba força equipada amb material divers i és poc obligada, el que anima a les cordades a provar-la en lliure (6a+). Per cert, enlloc de començar la via des del mateix replà (tram exposat), és més recomanable entrar uns metres més a la dreta, i així podrem protegir l’entrada (friend a caldo).
Orientació
Nord
Aproximació
Des de Can Maçana anem al Refugi Vicenç Barbé i prenem el camí en direcció est cap a Frares. Pugem per la Canal Ampla fins arribar al peu de la Sensenom, on prenem el camí Alt de Frares. Passem pel costat de la Caputxa, de la Mamelluda i arribem a la Nana.
Material
14 cintes. Opcionalment totems blau/groc i un estrep
Descens
Un ràpel de 30 m cap a l’est
Cordada
Joan Brunet i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
