Integral Pany-Ferrera + TIM a la Paret de l’Aeri (Montserrat)

Aquesta magnífica integral és la combinació de dues grans clàssiques de la Paret de l’Aeri: al tram de baix la Pany-Ferrera (oberta al 1941) que acaba a la Plaça de Catalunya, i la TIM (del 1948) que comença a la Plaça de Catalunya i supera pel bell mig la verticalíssima paret de l’Aeri. Una mica d’història en ordre cronològic:

1941: Després de diversos intents infructuosos a càrrec d’altres cordades, Jordi Panyella “Pany” i Jordi Ferrera aconsegueixen escalar el tram inferior de la Paret de l’Aeri i arriben fins a un petit replà que bategen com Plaça de Catalunya.
1948: Els escaladors de l’Agrupació Excursionista Terra i Mar (TIM) de Sabadell aconsegueixen el 11/10/1948 culminar l’escalada a la Paret de l’Aeri començant a la Plaça de Catalunya. Els protagonistes són Joan Camp, Josep Alaix, Jaume Camarasa, Lluís Corominas “el nano”, Tino Izquierdo i Francesc Gual. Enlloc d’entrar per la Pany-Ferrera, van accedir baixant per la canal arbrada que hi ha al costat de l’Easy Rider i van flanquejar fins a la Plaça Catalunya.
1953: Membres del GEDE aconsegueixen fer la primera repetició de la integral Pany-Ferrera + TIM. Els escaladors van ser en Josep Santacana, Josep Gómez i Ramon Ferrera, i van necessitar 8 dies (no consecutius). Inicialment van accedir per baix per escalar la Pany-Ferrera, però per escalar els llargs de la TIM van accedir baixant per la canal arbrada de l’esquerra (igual com havien fet 5 anys enrere els TIM).

La TIM és una via carregada d’història, en comentem alguns detalls interessants:

Els escaladors del TIM van necessitar 9 dies (no consecutius) per obrir la TIM, més 3 dies addicionals per retirar tot el material que havien deixat a la paret.
Segons explica en Lluís Corominas (“el nano”) al documental Pioners, al darrer llarg va aconseguir superar el desplom enfilant-se per unes heures, després que els seus companys no trobessin la manera de fer-ho. A la segona ascensió, els escaladors del GEDE van haver de ser remuntats des de dalt en haver desaparegut aquestes mates. Posteriorment aquest pas es va resoldre gràcies a una desena de pitonisses de burí.
En acabar l’obertura, els escaladors del TIM van anar al Mirador, on van fer la famosa foto dels coixos, que va estar molts anys exposada a l’Estació Inferior de l’Aeri. Més tard, en Carles Olivella de l’UES va fer una versió retocada d’aquesta foto afegint-hi al Francesc Gual, ja que aquest no apareixia a la foto original, i així tenir una foto de la cordada completa.

A Sabadell, les entitats CES i TIM tenien grups d’escaladors molt actius, i al període 1948-1956 entre els escaladors d’ambdues entitats van aconseguir conquerir les 5 grans parets de Montserrat. Es important aclarir que erròniament s’anomenen aquestes 5 vies com a TIM, però no és correcte ja que CES i TIM eren entitats independents amb els seus propis grups d’escaladors. Recollim en ordre cronològic les 5 vies en qüestió, aclarint si són TIM o CES:

1948 – TIM a la Paret de l’Aeri
1949 – TIM a la Paret de Sant Jeroni
1952 – CES a la Paret de Patriarques
1955 – CES o Lluís Creus a la Paret de Diables
1956 – TIM o Pere Carné a la Paret d’Ecos

Ja anàvem fets a la idea que la TIM seria dura, poc equipada, amb trams terrosos i vegetals, però encara ha estat més exigent del que esperàvem trobar. Actualment és una escalada molt obligada en el 6a/6a+, i compte perquè als darrers llargs ja no hi ha les expansions que marquen diverses ressenyes. De totes formes, no ens podem queixar, ja que la via va ser oberta sense expansions, les que encara hi ha són totes afegides al llarg dels anys.

Orientació

Nord-est

Aproximació

Des de Santa Cecília (enllaç a Google Maps) prenem el GR direcció al Monestir i en arribar a la Paret de l’Aeri pugem per la primera canal, compte no ens passem de llarg i prenguem per error la Canal del Moro que puja per la banda esquerra de la Paret. Després d’algunes cordes fixes remuntem uns graons metàl·lics i seguim un tram de cables fins arribar a l’alçada de la via. L’aproximació fins al peu de via és exposat, millor fer una primera reunió al cable i encordar-nos.