La via Ferros secs va ser oberta l’any 1988 per Joan Armengol i Amadeu Pagès. El nom de la via fa referència a que al tram final passem per una balma on hi ha diverses escàrpies antigues (“ferros secs”) que són la reunió d’una via desconeguda de la que mai van aconseguir esbrinar el traçat ni tampoc qui van ser els oberturistes.
La Ferros secs ens ha semblat una via molt bona on hem gaudit de valent, i que podem combinar molt bé amb altres vies properes com la Normal a l’Agulla Inferior del Pas del Príncep, la Bestiota de Bosc, o la Normal al Bitllot.
Després dels primers passos d’Ae, originalment es feia un pas d’un merlet, però aquest es va trencar i actualment es supera amb un pas d’estreps amb un Camalot #2. Després d’aquest tram inicial ja podem guardar els estreps i gaudirem d’una preciosa escalada en lliure (força mantinguda) sobre bona roca fins al cim. Els graus de la ressenya estan una mica collats.
Orientació
Oest
Aproximació
Des de Can Maçana anem fins al Refugi Vicenç Barbé i prenem el camí que va planejant cap a Frares. A la poca estona arribem a un bon mirador on veiem les Agulles del Pas del Príncep. Seguim pel camí fins al coll on es troba l’Agulla Inferior del Pas del Príncep, la voregem per l’esquerra, arribem a l’Agulla Petita i després al Bitllot.
Material
12 cintes, friends fins al Camalot #2, tricams, 3 bagues i estreps
Descens
Ràpel de 25 m d’una savina. Com la savina del ràpel original està molt seca, hem rapelat d’una savina de més a la dreta. I ja posats a baixar tranquils, hem passat l’altra corda per la savina del ràpel original, on hem posat un machard a mode de reforç.
Cordada
Cesc Aldabó i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
