Àngel Vedo

Àngel Vedo Fernández (Vilanova i la Geltrú, 1953)

Amb 15 anys va ingressar a l’Agrupació Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú, on va conèixer al seu amic Joan Chaparro “Chapi”. Van començar fent espeleo, però aviat es van passar a l’escalada de la mà del seu mestre Àlvar Archilla. Les primeres escalades les van fer al 1968 pel Garraf, a llocs com les Penyes de Can Marcer i la Paret de la Talaia.

Al 1969, quan l’Àngel tenia només 16 anys, ja va obrir la seva primera via amb el Chapi, que van anomenar Chave a la Paret del Petit Pedraforca (Garraf). De seguida van dinamitzar molt les sortides d’escalada a l’Agrupació Excursionista Talaia, i van acabar creant una secció específica que van batejar com GEAM (Grup d’Escalada i Alta Muntanya).

Al 1970 va fer els seus primers passos a Montserrat, sovint fent cordada amb el Chapi i Lluís Soler. En poc temps van tatxar un munt de vies clàssiques a Montserrat, i els van anomenar “Los sextos” per la quantitat de vies de sisè grau que feien, com la Haus-Estrems a la Mòmia, Santacana-Ferrera-Balbastro a la Mòmia, Mas-Guasch a la Mòmia (1ª repetició), Lusilla-Gil-Casanovas a la Gorra Marinera, Lusilla a la Miranda dels Ossos, etc.

Poc temps després va conèixer a una colla d’escaladors de Terrassa (Manuel Martínez “Troya petit”, Josep Antoni Díaz, Agustín Damaso i Antonio Leiva) i la colla es va anomenar “Los Diablos Azules” perquè portaven un anorac blau de plomes. Amb ells va repetir grans vies com l’Anglada-Cerdà a l’Aeri, la Lluís Creus a Diables (1ª repetició) i la TIM a l’Aeri. En aquella època va conèixer a Rosa López, una de les poques noies que escalava en aquells anys i la van anomenar (“La Diabla”).

Als anys 70-80 l’Àngel va fer molt alpinisme, podem destacar:

Anys 70: Directa Americana (1100m 6b A1) al Dru (Chamonix) amb Jaume Soler i Moisés.
Anys 70: Pilar Gervasutti (800m 6a A1) al Mont Blanc du Tacul (Chamonix) amb Jaume Soler i Moisés.
Anys 70: Cara nord (900m V+ A0) del Petit Dru (Chamonix) amb Miguel Angel Vidal.
Anys 70: Aiguille de Plan (Chamonix) amb Miguel Angel Vidal i Lluís Ràfols.
1976: Hivernal a la Integral de Marboré (Gavarnie) amb Juan Lupión i Toni Pérez, amb 2 bivacs a la paret. La integral consisteix en enllaçar la Paret de la Gran Cascada + Cresta dels Druides + Aresta Passet, amb un total de 1600m de desnivell.
1977: Cim de la Punta Sud del Nevado Ausangate (6372 m) als Andes, amb Lluís Soler.
1978: Hivernal a la Directa dels Suïssos a Les Courtes (Chamonix) amb Antonio Trabado, Javi Donés i Rosa.
1980: Cim de l’Aconcagua (6961 m) amb Miguel Angel Vidal i Luis Fraga, on va patir congelacions als peus.
1982: Intent al Monte Hunter (Alaska) amb Carlos Gallego i Miguel Angel Vidal. Hi ha una bona crònica en aquest enllaç.
1983: Intent al Pilar Oest del K2 on va arribar a 8000 m, però va patir una tromboflebitis i va haver d’abandonar.
1985: Intent al Chopicalqui als Andes, amb Àngel Guillem, Toni Massana i Gabi Rovirosa.
1989: Cim de la Punta Guillaumet (Patagònia) amb Andrés Olivier. Intent a la Directa Americana al Fitz Roy.

Degut a lesions i problemes de congelacions finalment va decidir abandonar l’alpinisme i es va especialitzar en el big-wall, una disciplina que li entusiasma. Una de les seves parets preferides és Roca Regina, on ha estat l’únic escalador en aconseguir repetir totes les seves vies.

La llista de les seves escalades en roca és aclaparadora, però en destaquem les següents:

Anys 70: Primera repetició de Galí-Molero (500m V+ A1) a Roca Regina, amb Pere Roca.
1973: Obertura de Vilanovins (280m A2 V+) al Plàtan de Diables. Mentre l’obrien, l’Àngel va presenciar en primera persona l’increïble vol de 120m de Vicenç Barberà, que sortosament no es va fer res perquè va quedar penjant al buit!
Anys 80: Repetició d’Alicantropia (390m 6c A3) a la Paret de Catalunya, amb Ramon Bartra i Julián Mármol.
Anys 80. Repetició de Comici (190m V+) a la Punta di Frida a les Tre Cime di Lavaredo, amb Toni Pérez, Lluís Soler i César Martínez.
1991: Repetició d’Arkalis (350m A2 V+) a Roca Regina, amb Jaume Soler.
1992: Repetició de The Nose (900m 5.9 C2) al Capitán, amb Toni Galban i Marc Arboç.
1993. Repetició de Ravier al Pilar de l’Embarradere (350m, 6c+/A1), amb Jaume Soler i Moisés.
1993: Primera repetició de Thor (370m A2 V+) a Roca Regina, amb Jaume Soler.
1995: Obertura d’Andreu Vedo (400m A2+) a la Paret de Catalunya amb Julian Mármol i Pere Campanera.
Anys 90: Primera repetició hivernal de Sopa de Farigola (315m A4 7a) a la Paret d’Aragó, amb Vicenç Ruiz i Julián Mármol, fent 5 bivacs a paret.
Anys 90. Zulú Demente (240m 7b) a la Visera (Riglos), amb Julián Mármol i Pere Campanera.
Anys 90: Repetició de Mirall Impenetrable (200m A5) a la Paret de l’Aeri, amb Pere Dot i Víctor Sans “Salla”.
Anys 90: Repetició de Vudú (265m A4 6a) a la Paret de l’Aeri amb Ramon Bartra i Nacho Florenciano.
Anys 90: Repetició de Santbeneddictes (240m 7a+ A4+) a la Paret de Diables, amb Ramon Bartra i Nacho Florenciano.
Anys 90: Repetició de Silenci (185m A5 6b) a la Paret d’Ecos (Montserrat) amb Ramon Bartra i Nacho Florenciano.
Anys 90: Repetició d’Edelweiss (350m 6b) al Gallinero (Ordesa), amb Jordi “Magu”.
2001: Repetició de Mescalito (1000m 5.9 A3+) al Capitán, amb Julián Mármol.
2011: Segona repetició de El Lado Oscuro (335m A4+) a les Roques de Benet, amb Yuri Varas. És sense dubte una de les vies d’artifo que més li ha costat.
2011: Primera repetició de Manolo 1º el Grande (365m A3+ 6b) a la Paret de Catalunya, amb Yuri Varas i David Palmada “Pelut”.
2011: Quarta repetició de Principado de Asturias (215m A4 6a) al Naranjo de Bulnes, amb Yuri Varas.
2011: Obertura d’Aigua de Kentucky (200m A4 6a) a la Roca dels Arcs, amb Nacho Florenciano, Ramon Barta i Yuri Varas. És una de les vies d’artifo més difícils de la Roca dels Arcs, només té expansions a les reunions.
2017: Primera repetició hivernal de Continència de Consciència (300m A4+) a la Paret de Diables, amb Alvar Archilla “Alvarito”. Van estar 5 dies equipant, i després un atac final amb 8 dies a paret.
2019: Primera repetició de Depósito de Cadáveres (435m 6b A2) a la Paret d’Aragó, amb Víctor Sans “Salla”. Van fer 2 atacs i 8 dies a paret. Al 2013 uns francesos havien repetit la via, però saltant-se les primeres tirades.

L’Àngel és conegut pel seu crit de guerra ‘Sambarinait’, que li va sorgir un dia casualment i s’ha convertit en la salutació usual entre la seva colla d’amics.

Actualment, l’Àngel està feliçment casat amb la Rosa López (“La Diabla”) i té 2 fills (Andreu i Arnau) que també escalen. Quan se li pregunta per les seves vies preferides, sense dubtar-ho ni un moment contesta que són les que ha dedicat a la seva família: