La Directa Anglada-Guillamón va ser oberta el 12/7/1958 per Josep M. Anglada i Francesc Guillamón. En una primera jornada de reconeixement només van aconseguir escalar 30 metres, ja que es van trobar amb una fissura en que no podien clavar els ferros que portaven, així que van haver de baixar. Unes setmanes més tard hi van tornar amb 10 estaques per superar la fissura i també amb material de bivac per si de cas, però no els va fer falta bivaquejar, ja que van aconseguir obrir la via sencera en el dia!
Es tracta d’una via molt recomanable, amb roca prou bona en general i que es troba força equipada. Els 7 primers llargs són la part més entretinguda de la via, i arribem a una cornisa des d’on podríem baixar (cal anar a l’esquerra a cercar uns parabolts i hi ha una línia de ràpels fins al terra), però val la pena seguir amunt, hi ha un llarg de xemeneia ben guapa que no ens podem perdre. Després de la xemeneia sí que acaben totes les dificultats i és només una grimpada fins al cim. Podem triar entre anar al Collet de la Cova, o anar al cim del Calderer que és el recorregut original de la via.
La primera ascensió hivernal va tenir lloc el 6 i 7/1/1967 a càrrec de A. Casanovas i G. Roca del C.E. Puigmal.
Orientació
Nord
Aproximació
Un cop al Refugi Lluís Estasen (enllaç a Google Maps) no hem d’agafar el camí cap al Verdet, sinó el camí que hi ha a la seva esquerra, que puja cap a la cara nord. Seguint algunes marques arribem a un collet amb una pintada blanca que indica Gat amunt i Estasen a la dreta. Anem a la dreta fins que veiem la Piràmide i llavors pugem canal amunt. Per arribar al peu de via hem fet un llarg encordats, la via comença a uns 15 metres del vèrtex superior de la piràmide, hi ha una reunió d’un spit i un pitó, i també es veuen els pitons del primer llarg.
Material
14 cintes, friends fins al Camalot #2 (opcionalment repetir algun mitjà) i 2 cordinos prims
Descens
Si hem arribat al Collet de la Cova, baixem amb compte seguint les marques vermelles fins al collet del Gat i després anem tartera avall
Cordada
Edgar Tous i Jordi Ceballos
Rocacalenta és un projecte sense ànim de lucre, però requereix unes despeses anuals per funcionar. S'agraeix qualsevol aportació.
