La Mestres-Lleonart o Directa a la Torre de Bassiero va ser oberta l’agost de 1969 per Kiku Mestres i Pep Lleonart. A l’any següent hi van tornar els mateixos oberturistes i van fer la travessa cap a l’Agulla Xica i la Segona Torre de Bassiero. La roca és un granit magnífic, on hi podem trobar fissures de totes les mides. En conjunt es tracta d’una via espectacular, exigent, salvatge i …
La primera ascensió a la Cadireta va ser amb l’ajuda d’un llarg tronc que feia de pont amb la Foradada, a càrrec de Joan Panyella i Enric Torres el 27/6/1942. La segona ascensió va ser el 28/10/1945 per Josep Ferrer, Josep Barberà i Francesc Farrés, que van obrir una via d’artificial amb pitonisses de fissura des del collet (actualment encara podem veure algunes d’aquestes pitonisses quan rapelem des del cim). …
El primer mapa topogràfic de Montserrat va ser creat per Ramon de Semir l’any 1949, una feinada espectacular duta a terme al llarg de 14 anys (del 1935 al 1948), que li van suposar més de 300 desplaçaments a Montserrat i haver d’escalar un munt d’agulles carregat amb els estris de topografia. En aquest plànol, a escala 1:10.000, hi va ubicar més de 600 agulles, de les que curiosament el …
Josep era enginyer topògraf i químic de professió. Als anys 40 era molt difícil aconseguir material tècnic d’escalada, així que amb el seu germà Francesc es fabricaven el material que necessitaven (martell, pitons, etc.). Les seves escalades es concentren entre els anys 1944 i 1949, en que va fer un total de 18 noves primeres ascensions (16 a Montserrat i 2 al Pedraforca)…
La Maria va escalar principalment entre els anys 1945 i 1950, on va participar a 8 primeres ascensions a Montserrat en companyia dels seus germans Francesc i Josep…
Francesc era mecànic de professió, i amb el seu germà Josep es fabricaven molts dels estris per escalar (martell, pitons, etc.). Les seves escalades es concentren entre els anys 1944 i 1949, en que va participar en un total de 18 primeres ascensions (16 a Montserrat i 2 al Pedraforca)…
L’Esperó Nord al Pic de Ríbuls és probablement la gran clàssica d’Andorra, una via del tot recomanable que va ser oberta al 1961 per Pierre Maraval i Guy Pistre…
La Xemeneia dels Pontarrons va ser oberta pel Miquel Blanco en solitari i ressegueix una sorprenent xemeneia en 3 llargs de corda. Es tracta d’una via ben recomanable, amb passos curiosos i roca excel·lent…
Els raiers transportaven fusta per encàrrec des dels boscos pirinencs fins a diferents ports fluvials de destí (Tremp, Balaguer, Tortosa, etc.) on es distribuïa la fusta. Per fer-ho, construïen embarcacions de troncs i els conduïen aigües avall pels rius, principalment a la conca del riu Segre i del Noguera Pallaresa. Aquest ofici va existir des del segle XIII fins als anys 1930, quan la construcció d’embassaments va impossibilitar el transport …
El Joan Armengol era conegut als cercles d’escalada com el Baró, Bairon o també el Gaitero. Aquest darrer sobrenom va venir perquè a un curset d’escalada, el Joan va explicar en el seu currículum que havia escalat la Cova de les Gaites unes 14 vegades, i d’aquí que li van començar a dir “El Gaitero”…